Programació

MODELS PER A LA CÀMERA. FUNCIO RE-PLAY

Videoart darreres generacions. Projecció dels videos: "Zoo" de Salla Tykkä, "Video Hacking" de Manuel Saiz, "Lucharemos" de Sebastián Diaz-Morales, "Plot Point" de Nicolas Provost i "Political Adverstiment VII 1952-2008" de Antoni Muntadas

Aquesta proposta pel segon cicle de vídeos a projectar-se en l’espai del Cercle Artístic de St. Lluc s’ha articulat entorn el concepte de “apropiació”.

En 1977 el crític d’art Douglas Crimp va comissariar una exposició per a l’Artists Space de Nova York amb el títol de “Pictures”. En aquella exposició hi va reunir tota una sèrie d’obres de joves artistes, aleshores, com Sherrie Levine, Roberto Longo, Jack Goldstein o Cindy Sherman. Tots compartien el fet que treballaven a partir de fotografies que no havien realitzat ells, sinó que les havien “pres”, se les havien “apropiat” bé d’altres autors-fotògrafs o altres mijtans (premsa i publicitat).

L’”apropiació” en l’àmbit de les imatges també es pot considerar com una de les conseqüències lògiques de l’art conceptual vigent a mitjans dels anys 60 i principis dels 70. En aquest sentit, la premissa d’actuació respecte als objectes es faria extensible a les imatges, i allò que un dels seus practicants diria “el món està prou ple d’objectes i jo no vull afegir-ne més, simplement reutilitzar els que ja hi són”, es pot aplicar a la imatge tant fixa, com feien els artistes inclosos en l’exposició “Pictures”, com a la imatge en moviment, que analitzaran, re-codificaran, etc. els artistes posteriors i actuals.

Tota apropiació incorpora d’alguna manera la repetició, ja que de fet es basa en utilitzar quelcom ja existent, en repetir-ho. No obstant però, la repetició exacte no existeix, tal i com ja apuntava Gilles Deleuze, i per tant, tota apropiació, tota repetició, desvetllarà quelcom nou, contribuirà a visibilitzar allò que sovint passa desapercebut, i activarà els mecanismes de memòria en l’espectador.

Els artistes i obres que ven integrar aquest segon cicle de vídeo a St. Lluc utilitzen l’estratègia de l’apropiació en un sentit ampli. Així, l’”apropiació” referida a la imatge en moviment (cinema, televisió) pot ser un exercici d’aplicació dels mecanismes cinematogràfics a l’hora de generar un estat de suspens en l’espectador, per exemple, o bé pot ser la incorporació directe d’imatges pertinents a anuncis o pel·lícules per tal d’analitzar les seves estratègies de comunicació amb el públic.

Artistes:

Sebastián Díaz-Morales, Antoni Muntadas, Nicolas Provost, Manuel Saiz, Salla Tykkä

Comissària:

Neus Miró, historiadora de l’art



CERCLE ARTISTIC DE SANT LLUC • PALAU MERCADER • C/ MERCADERS, 42 • 08003 BARCELONA • TEL 93 302 45 79 • FAX 93 302 68 74 • santlluc@santlluc.cat